SERRA BÈRNIA
INTRODUCCIÓ
La serra forma part del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer.
(ZEPA) significa Zones de Especial Protecció per a les Aus d'àmbit marin.
(LIC) significa Lugares de Importancia Comunitaria i són aquelles àrees territorials que contenen hàbitats i espècies representatives de la regió biogeogràfica on s' inclouen, i que s'han de protegir, recuperar i restaurar. La xarxa 2000 és una xarxa d'àrees de conservació de la biodiversitat de la Unió Europea.
Fa una llargària d'11 quilòmetres i s'estén en direcció perpendicular a la costa, des de la falla de Bolulla a l'oest fins al Morro de Toix a l'est, on se submergeix dins les aigües de la mar Mediterrània. La serra té una extensió de 1.900 hectàries, repartides entre els municipis de Callosa d'en Sarrià, Altea, Calp, Benissa i Xaló. El cim més elevat de la serra de Bèrnia -que és utilitzat com a vèrtex geodèsic- es troba al terme municipal de Xaló, i mesura 1.128 m sobre el nivell de la mar.
Un PR és un itinerari per a vianants senyalitzat, format per la connexió de sendes, camins, assagadors, pistes, etc., que eviten, en la mesura possible, el trànsit per carreteres asfaltades i amb trànsit de vehicles. Els P.R.-C.V. tenen una longitud que oscil·la entre un mínim de 10 km i un màxim de 50 km. En el cas de superar els 50 km, estaríem parlant d’un GR o sender de gran recorregut. Per a senyalitzar aquests senders s’utilitza una sèrie de recursos i eines que detallem a continuació. Els senders de petit recorregut estan senyalitzats amb marques de pintura blanca i groga, que poden estar fetes en diferents llocs: en pedra, sobre el tronc d’un arbre, etc. Aquestes marques de pintura es representen en forma paral·lela quan la direcció que seguim és correcta, i formant una aspa amb la ratlla blanca sobre la groga (creu de Sant Andreu) quan la direcció és errònia. A vegades apareixen amb un fort angle que ens indica un canvi de direcció sobtat. També poden aparèixer els senyals paral·lels creuats amb una ratlla blanca, cosa que ens indica una variant del sender.
INTRODUCCIÓN
INTRODUCTION
La sierra forma parte del Paisaje Protegido de la Sierra de Bernia i Ferrer.
(ZEPA) significa Zonas de Especial Protección para las Aves de ámbito marino. (LIC) significa Lugares de Importancia Comunitaria y son aquellas áreas territoriales que contienen hábitats i especies representativas de la región biogeogràfica donde se incluyen, y que se tienen que protegir, recuperar y restaurar. La red 2000 es una red de áreas de conservación de la biodiversidad de la Unión Europea.
Tiene una longitud de 11 kilómetros y se extiende en dirección perpendicular a la costa, desde la falla de Bolulla al oeste, hasta el Morro de Toix al este, donde se sumerge dentro las aguas del mar Mediterráneo. La sierra tiene una extensión de 1.900 hectàreas, repartidas entre los municipios de Callosa d'en Sarrià, Altea, Calp, Benissa y Xaló. La cima más elevada de la sierra de Bernia que es utilizado como vértice geodésico se encuentra en el término municipal de Xaló, y mide 1.128 metros sobre el nivel del mar.
Un PR es un itinerario para visitantes, señalizado, formado por la conexión de caminos, que evitan, en la medida posible, el tránsito por carreteras asfaltadas y con tránsito de vehículos. Los P.R.-C.V. tienen una longitud que oscila entre un mínimo de 10 km y un máximo de 50 km. En el caso de superar los 50 km, estaríamos hablando de un GR o sendero de gran recorrido. Para señalizar estos senderos se utilitza una serie de recursos y herramientas. Los senderos de pequeño recorrido están señalizados con marcas de pintura blanca y amarilla, que pueden estar hechas en diferentes lugares: en piedra, sobre el tronco de un árbol, etc. Estas marcas de pintura se representan en forma paralela cuando la dirección que seguimos es correcta, y formando un aspa con la raya blanca sobre la amarilla (cruz de San Andrés) cuando la dirección es errónea. A veces aparecen con un fuerte ángulo que nos indica un cambio de dirección. También
pueden aparecer señales paralelas cruzadas con una raya blanca, cosa que nos indica una variante del sendero
The mountain range is part of the Sierra de Bernia i Ferrer Protected Landscape.
(SPA) means Special Protection Zones for Seabirds. (SCI) means Places of Community Importance and are those territorial areas that contain habitats and species representative of the biogeographic region where they are included, and that have to be protected, recovered and restored. The 2000 network is a network of biodiversity conservation areas in the European Union.
It has a length of 11 kilometers and it extends perpendicular to the coast, from the Bolulla Fault to the west, to the Morro de Toix to the east, where it plunges into the waters of the Mediterranean Sea. The mountain range has an area of 1.900 hectares, divided between the municipalities of Callosa d'en Sarrià, Altea, Calp, Benissa and Xaló. The highest summit of the Sierra de Bernia that is used as geodesic vertex is located in the municipality of Xaló, and measures 1.128 meters above sea level.
A PR is an itinerary for visitors, signposted, formed by the connection of roads, that avoid, the traffic by asphalt roads and with traffic of vehicles. The P.R.-C.V. have a length that ranges from a minimum of 10 km to a maximum of 50 km. In the case of exceeding 50 km, we would be talking about a GR or great trail. A number of resources and tools are used to signal these paths. The small paths are marked with marks of white and yellow paint, which can be made in different places: in stone, on the trunk of a tree, etc. These marks of paint are represented in parallel when the direction we follow is correct, and forming an aspa with the white stripe on the yellow (cross of San Andrés) when the direction is wrong. Sometimes they appear with a strong angle that indicates a change of direction.
Parallel signs may appear crossed with a white stripe, which indicates a variant of the path.
GEOLOGIA
GEOLOGIA
GEOLOGY
La serra s’orienta aproximadament de ponent a orient. Està constituïda per calcàries cretàcies en la seua part mitjana i eocènica en el tramsuperior, l’acció tectònica ha aclarit un violent relleu, perfectament definit en la seua morfologia de vessants de forta inclinació i cúspides
rocoses. Una cresta recorre la serra en quasi tota la seua longitud, amb una altura mitjana sostinguda de 900 m., que té la seua major elevació en el Bèrnia, de 1.129 m. sobre el nivell del mar. Dos falles transversals limiten la serra en la seua longitud: a occident, per la vall de Tàrbena i curs alt de l’Algar, i, a llevant, pel barranc del Salat.
Diuen que el nom antic de la serra era Verdiola, per la verdor de les denses pinedes i la vegetació que la cobria
Les Serralades Bètiques o els Sistemes Bètics són el conjunt de serralades que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu. S'estenen des del sud de la península Ibèrica –del golf de Cadis– fins a Alacant i les Illes Balears. Formen part de l'Arc de Gibraltar.
Un diapir salí és una estructura formada pel lent ascens intrusiu d'una massa plàstica d'evaporites (halita i algeps) i argiles que deformen i travessen les capes rocoses superposades. La causa de l'ascens és en part gravitatòria (la menor densitat de les roques salines en relació amb la densitat de les roques que se li superposen, afavorix el seu ascens, però també està relacionat amb els processos compressius responsables de la formació de la serralada. L'estructura diapírica d'Altea és la més gran d'Europa (tenint en compte que gran part de la planta circular d'este diapir es troba davall el mar) . És un diapir multifásic i compleix l'activitat del qual va haver d'iniciar-se durant el Cretaci encara que la seua màxima activitat ascensional es va produir fa uns 18 milions d'anys, coincidint amb l'inici del plegament del Prebètic d'Alacant.
Els plegaments són deformacions plàstiques que afecten diversos estrats. Es visualitzen fàcilment per la pèrdua d'horitzontalitat dels estrats.
Les falles són deformacions fràgils. Els materials es trenquen i es produïx un desplaçament suficient dels "fragments" trencats (sense desplaçament no és possible visualitzar les falles) . Generalment les identifiquem perquè es posen en contacte materials de distintes edats.
Les condicions d'inestabilitat mecànica existents en la cúspide d'aquella illa van fer que grans masses rocoses (olistolitos) lliscaren, sobretot cap al nord (a causa de l'espenta del bloc d'Alborán en eixa direcció) , i es depositaren en el fons del mar sobre les margues del Miocé. Esta sembra de grans masses de roques més antigues (de vegades de grandària quilomètrica) sobre materials més moderns explica la presència de calcàries eocenas sobre margues miocenas, la qual cosa en aparença vulnera un principi estratigràfic bàsic com el de la superposició dels estrats. Exemples d'esta aparent anomalia estratigràfica ho constituïxen el Penyal d'Ifach, la Serra d'Oltá i altres afloraments situats al nord de la Serra de Bèrnia i Aixortá, com és el cas dels grans olistolitos emplaçats a Tárbena i la seua comarca.
El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial i el sistema de drenatge n'és fonamentalment subterrani.
La carstificació és el conjunt de processos que generen un modelat càrstic. Aquests processos depenen de la quantitat d'aigua i diòxid de carboni (CO2) disponibles, del clima i del tipus de roca.
El procés fonamental de la carstificació és la meteorització de les roques calcàries o carbonatades per dissolució, però el carbonat de calci (CaCO3) no és massa soluble en aigua. Per tal que la reacció química que dissol el carbonat de calci es produeixi, cal que l'aigua sigui àcida; aquesta acidesa s'aconsegueix quan el diòxid de carboni (CO2) es dissol en l'aigua de la pluja procedent de l'atmosfera o de la matèria orgànica en fermentació i forma àcid carbònic (H2CO3).
Quan eixim del Forat a la vessant sud tenim una visió espectacular d'Altea, la serra Gelada, Benidorm, el Puig Campana, el Ponoig o l'Aitana.
La més elevada de la província d'Alacant és La Serra d'Aitana que mesura 1.558 m.
Les roques volcàniques de Cap Negret, englobades en aquesta unitat K1, corresponen a aglomerats volcànics submarins, encara que emesos a poca profunditat, que mostren una important alteració hidrotermal amb formació de minerals com pisteta, prehnita, especularita, granat, etc. L'erupció volcànica responsable de la formació d'aquestes roques estaria relacionada amb la fracturació de Pangea que va donar lloc als continents actuals i que es va iniciar precisament per esta regió fa uns 220 Ma.
Els agents atmosfèrics de la meteorització són:
Humitat
La humitat fa referència al contingut de vapor d'aigua contingut en l'aire. En zones amb molta humitat les roques són destruïdes ràpidament.
Temperatura
La superfície del planeta es calfa, a causa de la radiació solar. Aquest calfament depén del nombre d'hores d'insolació, l'angle d'incidència dels rajos solars i de la distribució de terres i oceans.
Vent
És el moviment de l'aire des de zones d'alta pressió cap a zones de baixa pressió. La temperatura no és igual per tota l'Atmosfera.
Precipitacions
El vapor d'aigua que conté una massa d'aire càlid es condensa quan aquest es refreda, produint-se la precipitació. La precipitació pot ser en forma líquida, com la rosada o la pluja, i en forma sòlida, com la neu, la pedra i la rosada blanca
La sierra se orienta aproximadamente de poniente a oriente. Está constituida por calcáreas cretáceas en su parte media y eocénica en el tramo superior, la acción tectónica ha aclarado un violento relieve, perfectamente definido en su morfología de vertientes de fuerte inclinación y cúspides rocosas. Una cresta recurre la sierra en casi toda su longitud, con una altura media sostenida de 900 m., que tiene su mayor elevación en la Bernia, de 1.129 m. sobre el nivel del mar. Dos fallas transversales limitan la sierra en su longitud: a occidente, por la valle de Tárbena y curso alto de l'Algar, y, a levante, por el barranco del Saleroso. Dicen que el nombre antiguo de la sierra era Verdiola, por la verdor de las densas pinares y la vegetación que la cubría
Les Serralades Bètiques o els Sistemes Bètics són el conjunt de serralades que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu. S'estenen des del sud de la península Ibèrica –del golf de Cadis– fins a Alacant i les Illes Balears. Formen part de l'Arc de Gibraltar.
Un diapiro salí es una estructura formada por el lento ascenso intrusivo de una masa plástica de evaporites (halita y yeso) y arcillas a que deforman y atraviesan las capas rocosas superposadas. La causa de el ascenso es en parte gravitatoria (la menor densidad de las rocas salinas en relación con la densidad de las rocas que se le superponen, favorece su ascenso, pero también está relacionado con los procesos compresivos responsables de la formación de la cordillera. La estructura diapírica de Altea es la más grande de Europa (tenint en cuenta que gran parte de la planta circular de este diapiro es encuentra bajo el mar) . Es un diapiro multifásico i cumple la activitat del que hubo que iniciarse durante el Cretáceo aunque su máxima actividad ascensional se produjo hace unos 18 millones de anys, coincidiendo con el inicio del plegamiento del Prebético de Alicante.
Los plegamientos son deformaciones plásticas que afectan varios estratos. Se visualizan fácilmente por la pérdida de horitzontalidad de los estratos.
Las fallas son deformaciones frágiles. Los materiales se rompen y se produce un desplazamiento suficiente de los fragmentos rotos (sin desplazamiento no es posible visualizar las fallas) . Generalmente las identificamos para que se ponen en contacto materiales de distintas edades.
Las condiciones de inestabilidad mecánica existentes en la cúspide de aquella isla hicieran que grandes masas rocosas (olistolitos) deslizaran, sobretodo hacia el norte (a causa de el empuje del bloque de Alborán en esa dirección) , y se depositaran en el fondo del mar sobre las margas del Mioceno. Esta siembra de grandes masas de rocas más antiguas (a veces de tamaño kilométrica) sobre materiales más modernos explica la presencia de calcáreas eocenas sobre margas miocenas, lo cual en apariencia vulnera un principio estratigráfico básico como el de la superposición de los estratos. Ejemplos de esta aparente anomalía estratigráfica lo constituyen el Peñón d'Ifach, la Serra d'Oltá y otros afloramientos situados al norte de la Serra de Bernia y Aixortá, como es el caso de los grandes olistolitos emplazados a Tárbena y su comarca.
El carso, o también relieve cárstico, es una forma de modelado terrestre causado por el agua mediante procesos de erosión por meteorización química; es propio de zonas con presencia de rocas calcáreas o de otras rocas solubles carbonatadas. Presenta formaciones características de la corrosión superficial y el sistema de drenaje es fundamentalmente subterráneo. La carstificació es el conjunto de procesos que generan un modelado cárstico. Estos procesos dependen de la cantidad de agua y dióxido de carbono (CO2) disponibles, del clima y del tipo de roca.
El proceso fundamental de la carstificació es la meteorización de las rocas calcáreas o carbonatadas por disolución, pero el carbonato de calcio (CaCO3) no es demasiado soluble en agua. Para que la reacción química que disuelve el carbonato de calcio se produzca, es necesario que el agua sea ácida; esta acidez se consigue cuando el dióxido de carbono (CO2) se disuelve en el agua de la lluvia procedente de la atmosfera o de la materia organica em fermentación y forma ácido carbónico
Cuando salimos del Agujero en la vertiente sur tenemos una visión espectacular de Altea, la sierra Gelada, Benidorm, El Puig Campana, el Ponoig o la Aitana. La más elevada de la provincia de Alicante es La Serra d'Aitana que medía 1.558 m
Las rocas volcánicas de Cap Negret, englobadas en esta unidad K1, corresponden a aglomerados volcánicos submarinos, aunque emitidos a poca profundidad, que muestran una importante alteración hidrotermal con formación de minerales como pistacita, prehnita, especularita, granate, etc. La erupción volcánica responsable de la formación de estas rocas estaría relacionada con la fracturación de Pangea que dio lugar a los continentes actuales y que, como se muestra en el dibujo, se inició precisamente por esta región hace unos 220 Ma..
Los agentes atmosfericos de la meteoritzación son:
Humedad
La humedad hace referencia al contenido de vapor de agua contenido en el aire. En zonas con mucha humedad las rocas son destruidas rápidamente..
Temperatura
La superficie del planeta se calienta, debido a la radiación solar. Este calentamiento depende del número de horas de insolación, el ángulo de incidencia de los rayos solares y de la distribución de tierras y océanos.
Viento
Es el movimiento del aire desde zonas de alta presión hacia zonas de baja presión.
La temperatura no es igual por toda la Atmósfera,
Precipitaciones
El vapor de agua que contiene una masa de aire cálido se condensa cuando éste se enfría, produciéndose la precipitación. La precipitación pueden ser en forma líquida, como el rocío o la lluvia, y en forma sólida, como la nieve, el granizo y la escarcha
The mountain range is oriented approximately from the west to the east. It is constituted by limestone creacias in its half and eocene part in the upper part, the tectonic action has clarified a violent relief, perfectly defined in its morphology of aspects of strong inclination and cusps rocky. A ridge crosses the mountain range in almost all its length, with an average height of 900 m, which has its highest elevation in the Bèrnia, of 1,129 m. above sea level. Two transverse faults limit the mountain range in its length: to the west, through the Tàrbena valley and the high course of the Algar, and, to the east, through the Salat ravine. They say that the old name of the mountain range was Verdiola, due to the greenery of the dense pine forests and the vegetation that covered it.
The Betic Mountains or the Bética Systems are the set of mountain ranges that constitute the most western segment of the system of Indo-European alpine folding. They extend from the south of the Iberian Peninsula - from the Gulf of Cádiz - to Alicante and the Balearic Islands. They are part of the Arc de Gibraltar.
A diapir salí is a structure formed by the slow intrusive ascent of a plastic mass of evaporites (halita and alggeps) and clays that deform and cross the superimposed rock layers. The cause of the ascent is partly gravitational (the lower density of saline rocks in relation to the density of the rocks that overlap it, promotes its rise, but it is also related to the compressive processes responsible for the formation of the The Altea diapírica structure is the largest in Europe (considering that much of the circular floor of this diapir is below the sea). It is a multifassic diapir and it is active whose activity goes To have to start during the Cretaceous although its maximum ascension activity took place about 18 million years ago, coinciding with the beginning of the folding of the Prebético de Alicante.
Foldings are plastic deformations that affect several layers. They are easily visualized by the loss of horizontal strata.
Failures are fragile deformations. The materials break and there is a sufficient displacement of the broken "fragments" (without displacement it is not possible to visualize the faults). We usually identify them because materials of different ages are put in contact.
The conditions of mechanical instability at the top of that island caused large rock masses (olistolites) to slide, especially to the north (because of the push of the Alboran block in that direction) and are deposited at the bottom of the sea on the loams of the Miocene. This planting of large masses of older rocks (sometimes of kilometric size) on more modern materials explains the presence of calcareous eocenes on myodine loams, which apparently violates a basic stratigraphic principle such as the overlap of strata. Examples of this apparent stratigraphic anomaly are the Peñón d'Ifach, the Serra d'Oltá and other outcroppings to the north of Serra de Bernia and Aixortá, such as the large olistolites located in Tárbena and its region.
The karst relief, is a form of land modelling caused by water through erosion processes by chemical weathering; it is typical of areas with the presence of calcareous rocks or other carbonated soluble rocks. It has characteristic formations of surface corrosion and the drainage system is fundamentally underground. carstification is the set of processes that generate karst modeling. These processes depend on the amount of water and carbon dioxide (CO2) available, the climate and the type of rock.
The fundamental process of kartification is the weathering of calcareous rocks or carbonates by dissolution, but calcium carbonate (CaCO3) is not too soluble in water. For the chemical reaction that dissolves calcium carbonate to occur, the water needs to be acidic; this acidity is achieved when carbon dioxide (CO2) dissolves in rainwater from the atmosphere or organic matter in fermentation and forms carbonic acid
When we leave the hole on the southern slope we have a spectacular view of Altea, the Gelada mountain range, Benidorm, El Puig Campana, Ponoig or Aitana. The highest in the province of Alicante is La Serra d'Aitana which was 1.558 m
The volcanic rocks of Cap Negret, included in this K1 unit, correspond to underwater volcanic agglomerates, although emitted at low depth, which show a major hydrothermal alteration with formation of minerals such as pistacite, Prehnite, specularite, maroon, etc. The volcanic eruption responsible for the formation of these rocks would be related to the fracturing of Pangea that led to the current continents and that, as shown in the drawing, It started right around this region about 220 Ma..
Atmospheric agents of meteoritization are:
Humidity
Moisture refers to the vapour content of water in the air. In areas with high humidity the rocks are quickly destroyed..
Temperature
The surface of the planet is heated, due to solar radiation. This warming depends on the number of hours of sunstroke, the angle of incidence of solar rays and the distribution of land and oceans.
Wind
It is the movement of air from high pressure zones to low pressure zones.
The temperature is not the same throughout the atmosphere,
Rainfall
The water vapor containing a mass of warm air condenses when it cools down, producing precipitation. The precipitation can be in liquid form, such as dew or rain, and in solid form, such as snow, hail and frost.
IMPACTES
AMBIENTALS
IMPACTOS
AMBIENTALES
ENVIRONMENTAL IMPACTS
La ciutat compacta es aquella que:
té una estructura i trama urbana d'una certa compacitat, està cohesionada socialment, genera espais de sociabilitat, crea un territori amb proximitat als serveis, facilita la trobada d'activitats i permet el desenvolupament de la vida en comunitat. Aquesta ciutat és reconeguda sobretot en la cultura mediterrània, la seua evolució històrica ha permés crear una cultura comuna, donant lloc a espais, ciutats i pobles bells, creatius i funcionals Aquest model de ciutat compacta s'ha alterat en l'última dècada, ja que l'expansió de la ciutat s'ha realitzat ocupant territori de manera disseminada, que ve a crear una nova ciutat difusa i ineficient, separant funcionalment els seus usos i segregant la població en el territori sobre la base de la seua capacitat econòmica. Les repercussions sobre els ecosistemes augmenten en la mesura que ho fa la generalització del model de ciutat difusa.
Els impactes ambientals dels camps de golf són molt diversos: consum de territori, urbanització del medi rural i natural, pèrdua de connectors biològics entre espais naturals, contaminació d'aqüífers, desfiguració del paisatge, pressió humana per increment del tràfic, soroll, contaminació lumínica nocturna, etc.
Els impactes ambientals del incendis forestals es produeixen sobre la vegetació, la fauna, sobre els balanços hidrològics,
sobre la qualitat de les aigües i de l'atmosfera, sobre l'erosió del sòl i els seus microorganismes, i per últim, sobre el paisatge en general.
Algunes especies tenen característiques que les fa capaces de suportar incendis poc virulents sense morir. Aquestes característiques no són específiques per a suportar el foc directament, pero les ajuda. Dues de les més comunes són:
Fulles amb abundant aigua.
Yemes de creixement protegidos amb diferents estratègies.
Corfes amb gran grossària de súber. El súber és un teixit vegetal de cèl·lules mortes que recobrix i protegix als vegetals llenyosos, sobretot als arbres. Si este súber és abundant (corfes són grosses i poroses) l'interior de l'arbre queda més aïllat del foc. Per exemple: les sureres (Quercus súber) i algunes espècies del genere Pinus presenten aquest tipus de resistència passiva.
La processionària del pi abunda en boscos de pins d'Europa del Sud i Amèrica del Sud. És considerada com l'insecte defoliador més important de les pinedes espanyoles.
La ciudad compacta se aquella que tiene una estructura y trama urbana de una cierta compacidad, está cohesionada socialmente, genera espacios de sociabilidad, crea un territorio con proximidad a los servicios, propicia el encuentro de actividades y permite el desarrollo de la vida en comunidad. Esta ciudad es reconocida sobretodo en la cultura mediterránea, su evolución histórica ha permitido crear una cultura común, dando lugar a espacios, ciudades y pueblos bellos, creativos y funcionales Este modelo de ciudad compacta se ha alterado en la última década, ya que la expansión de la ciudad se ha realizado ocupando territorio de manera diseminada, que viene a crear una nueva ciudad difusa e ineficiente, separando funcionalmente sus usos y segregando la población en el territorio sobre la base de su capacidad económica. Las repercusiones sobre los ecosistemas aumentan en la medida en que lo hace la generalización del modelo de ciudad difusa.
Los impactos ambientales de los campos de golf son muy diversos: consumo de territorio, urbanización del medio rural y natural, pérdida de conectores biológicos entre espacios naturales, contaminación de acuíferos, desfiguración del paisaje, presión humana por incremento del tráfico, ruido, contaminación lumínica nocturna, etc.
Los impactos ambientales de los incendios forestales son sobre la vegetació, sobre la fauna, sobre los balances hidrológicos, sobre la calidad de las aguas, sobre la calidad de la atmosfera, la erosión de la tierra, sobre los microorganismos del suelo y sobre el paisaje en general.
Algunas especies tienen características que las hace capaces de soportar incendios poco virulentos sin morir. Estas características puede que no sean específicas para soportar el fuego directamente, pero les ayuda a ello. Tres de las más comunes son:
Hojas con abundante agua. Por ejemplo: las especies del género Aloe
Yemas de crecimiento protegidas con diferentes estrategias.
Cortezas con gran espesor de súber. El súber es un tejido vegetal de células muertas que recubre y protege a los vegetales leñosos, sobre todo a los árboles. Si este suber es abundante (cortezas son gruesas y porosas) el interior del árbol queda más aislado del fuego. Por ejemplo: los alcornoques (Quercus suber) y algunos especies del genero Pinus presentan este tipo de resistencia pasiva.
La procesionaria del pino abunda en bosques de pinos de Europa del Sur y América del Sur. Es considerada como el insecto defoliador más importante de los pinos españoles.
The compact city has a structure and urban plot of a certain compactness, it is united socially, generates spaces of sociableness, believe a territory with proximity to the services, it provides the meeting activity and allows the development of the life in community. This city is recognized overcoat in the Mediterranean culture, its historical evolution has allowed to create a common culture, giving place to spaces, cities and beautiful, creative and functional villages. That model of compact city has altered in the last decade, since the expansion of the city has been realized occupying territory of a spread way, which comes to create a new diffuse and inefficient city, separating functionally its uses and segregating the population in the territory on the basis of their economic capacity.The impact on ecosystems increases as the diffuse city model becomes more widespread.
The environmental impacts of golf courses are : land consumption, rural and natural urbanization, loss of biological connectors between natural spaces, disfigurement of the landscape, human pressure by increased traffic, noise, night light pollution, etc.
The environmental impacts of forest fires are on vegetation, on fauna, on hydrological balances, on water quality, on atmospheric quality, soil erosion, on soil microorganisms and on the landscape in general.
Some species have characteristics that make them able to withstand little virulent fires without dying. These characteristics may not be specific to bear the fire directly, but it helps them. Three of the most common are:
Leaves with abundant water. For example: species of the genus Aloe
Protected growth buds with different strategies.
Crusts with high thickness. Submer is a dead cell plant tissue that covers and protects woody vegetables, especially trees. If this is abundant (barks are thick and porous) the inside of the tree is more isolated from the fire. For example: cork oaks (Quercus suber) and some species of the Pinus genus present this type of passive resistance.
The processionary of pine is abundant in pine forests of Southern Europe and South America. It is considered the most important defoliator insect of the Spanish pines.
BOSC MEDITERRANI
MEDITERRANEAN FOREST
BOSQUE
MEDITERRÁNEO
El clima mediterrani és un subtipus de clima temperat junt amb altres com el subtropical humit i l'oceànic. Es caracteritza per hiverns temperats i plujosos i estius secs i calorosos o temperats, amb tardors i primaveres variables, tant en temperatures com en precipitacions. El nom ho rep del mar Mediterrani, àrea on és típic este clima i també està present en altres zones del planeta.
La vegetació típica és esclerófila i xeròfila, ja que ha de suportar l'aridesa estival. L'espècie dominant és l'alzina. El sotabosc és llenyós, espinós i aromàtic, amb espècies com el llentiscle, l'aladierno, nombroses lianes com la sarsa i, en els clars, les estepes, el romer i el timó. En les zones més humides apareix el roure xicotet; en sòls silicis apareix la surera.
Les relacions tròfiques són les relacions d'alimentació entre els diferents éssers vius presents en un ecosistema. Una web alimentària és una il·lustració que mostra, mitjançant fletxes, el flux de matèria i energia que mouen els organismes. És a dir, a partir d'organismes autòtrofs a descomposició, a través de consumidors primaris i secundaris. Una cadena alimentària és un camí lineal a través d'una xarxa alimentària que mostra les relacions d'alimentació entre espècies en una comunitat biòtica.
Les funcions de la Posidonia oceánica són:
-Per una part l'entramat de rizomes i vaig raure- ces estabilitzen el fons consolidant el sedi- va esmentar que és retingut i precipitat pels fulls en continu moviment. Gràcies a este procés es forma un sòl ric en matèria orgánica a causa de la descomposició dels captos de la praderia.
-En zones de baix hidrodinamisme aquesta elevació de la praderia arriba a crear una estructura longitudinal paral·lela a la costa denominada escull-barrera , pròxim a la súperficie. Esta estructura s'interposa entre el mar i la cos. En condicions ambientals favorables l'elevació d'estes barreres s'estima en 1 cm cada any.
-L'acumulació de fulles seques sobre les platges, denominat arribazón , atenua l'efecte del visca- xacra sobre l'arena, protegint-la i evitant la regressió de la línia de costa. És comú veure en les platges mediterrànies moltes fulles mortes de posidonia i restes de rizomes. A causa de l'acció de les onades, els ris- mes es trenquen formant unes característiques boles denominades pilotes de mar , que són depositades en les platges.
-En praderies succintes els fulls exercixen una acció de fre semblant als esculls barrera. S'ha estimat que la reducció d'un metre de praderia pot.
Las comunidades de seres vivos que habitan una determinada cadena de ecosistemas a lo largo del tiempo debido a la influencia de factores ambientales bióticos y abióticos. Se llama sucesión ecológica y describe la secuencia ordenada de cambios que ocurren en tal comunidad hasta que se vuelve estable.
Sucesión secundaria ocurre en un lugar donde un ecosistema ha sido transformado por una serie de eventos causados por algún tipo de perturbación, como un incendio forestal o un tsunami.
El clima mediterráneo es un subtipo de clima templado junto a otros como el subtropical húmedo y el oceánico. Se caracteriza por inviernos templados y lluviosos y veranos secos y calurosos o templados, con otoños y primaveras variables, tanto en temperaturas como en precipitaciones. El nombre lo recibe del mar Mediterráneo, área donde es típico este clima i també está presente en otros zonas del planeta.
La vegetación típica es esclerófila y xerófila, ya que debe soportar la aridez estival. La especie dominante es la enzina. El sotabosc es leñoso, espinoso y aromático, con especies como el lentisco, el aladierno, numerosas lianas como la zarzaparrilla y, en los claros, las estepas, el romero y el timón. En las zonas más húmedas aparece el roble pequeño; en suelos silicios aparece la alcornoque.
Las relaciones tróficas son las relaciones de alimentación entre los diferentes seres vivos presentes en un ecosistema. Una web alimentaria es una ilustración que muestra, mediante flechas, el flujo de materia y energía que mueven los organismos. Es decir, a partir de los organismos autótrofos en descomposición, a través de consumidores primarios y secundarios. Una cadena alimentaria es un camino lineal a través de una red alimentaria que muestra las relaciones de alimentación entre especies en una comunidad biótica.
Las funciones de la Posidonia oceánica son: por una parte el entramado de rizomas y raguí- ces estabilizan el fondo consolidando el sedi- mencionó que es retenido y apresurado por los hojas en continuo movimiento. Gracias a este proceso se forma un suelo rico en materia orgánica a causa de la descomposición de los captos de la pradera.
-En zonas poco hidrodinámicas esta elevación de la pradera llega a crear una estructura longitudinal paralela a la costa denominada escollo , próximo a la superfície. Esta estructura se interpone entre el mar y el cuerpo. En condiciones ambientales favorables la elevación de estas barreras se favorece en 1cm cada año.
La acumulación de hojas secas sobre las playas, denominado arribazón , atenúa el efecto del visca-xacra sobre la arena, protegiéndola y evitando la regresión de la línia de costa. Es común ver en las playas mediterráneas muchas hojas muertas de posidonia i restos de rizomas. A causa de la acción de las olas, els ris- mes se rompen formando unas características bolas llamadas pelotas de mar , que son depositadas en las playas.
-En praderas sucintas las hojas ejercen una acción de fre parecidas als esculls barrera. La reducción de un metro de pradera puede.
Las comunidades de seres vivos que habitan una determinada cadena de ecosistemas a lo largo del tiempo debido a la influencia de factores ambientales bióticos y abióticos. Se llama sucesión ecológica y describe la secuencia ordenada de cambios que ocurren en tal comunidad hasta que se vuelve estable.Sucesión secundaria ocurre en un lugar donde un ecosistema ha sido transformado por una serie de eventos causados por algún tipo de perturbación, como un incendio forestal o un tsunami.
plantes de solana i d'ombria
POSIDONIA
T. 123-456-7890
POSIDONIA
The Mediterranean climate is a subtype of temperate climate alongside others such as the humid subtropical and the ocean. It is characterized by temperate and rainy winters and dry and hot or temperate summers, with autumn and variable springs, both in temperatures and precipitations. The name comes from the Mediterranean Sea, an area where this climate is typical and is also present in other areas of the planet.
The typical vegetation is sclerophilic and xerophytic, as it must endure the aridity of summer. The dominant species is enzine. The sotabosc is woody, thorny and aromatic, with species like the mastic, the aladierno, numerous lianas like the sarsaparilla and, in the clearings, the steppes, the rosemary and the rudder. In the wettest areas the small oak tree appears; on silicon floors the cork oak tree appears.
Trophic relationships are the feeding relationships between de different living things present in an ecosystem. A food web is an illustration that shows, by means of arrows, the flow of matter and energy that move through organisms. That is, from autotrophic organisms to descomposers, via primary and secondary consumers. A food chain is a linear path trough a food web that shows the feeding relationships between species in a biotic community.
The functions of the oceanic Posidonia are: on one hand the studding of rizomas and raguí - ces stabilize the bottom consolidating the sedi - it mentioned that it is retained and hurried by the leaves in continuous movement. Thanks to this process a rich soil is formed in organic matter because of the decomposition of the captos of the prairie.
- In zones slightly hydrodynamics. the rise of the meadow manages to create a longitudinal structure parallel to the coast named reef nearly the surface. This structure intervenes between the sea and the body. In environmental favorable conditions the increase of these barriers is favored in 1cm every year.
The accumulation of dry leaves on the beaches, named arribazón, attenuates the effect of the visca-xacra on the sand, protecting and avoiding the regression of the coastal line. It is common to see on Mediterranean beaches many dead leaves of posidonia and remnants of rhizomes. Because of the action of the waves, els Ris-mes break up forming some characteristic balls called sea balls , which are deposited on the beaches.
-In succinct meadows the leaves exert an action of fre similar to the Esculls barrier. The reduction of one meter of prairie can.
Communities of living things that inhabit a particular ecosystem chain over time because of the influence of both biotic and abiotic environmental factors. It is called ecological succession and describes the orderly sequence of changes that occur in such a community until it becomes stable.
Secondary succession occurs in a place where an ecosystem has been transformed by a series of events caused by some sort of disturbance, such as a forest fire or a tsunami
Ametller
HISTÒRIA
HISTORIA
HISTORY
El forat era conegut també com el comptador de cabres, ja que els ramaders l'utilitazaven per a comptar el ramat, Feien passar als animals pel forat, i com havien d'anar d'un en un, aprofitaven per comptar-les.
Les pintures rupestres de l'Ermita del Vicari s'engloben dins de l'Art Esquemàtic, caracteritzat per representacions humanes i animals simples, reduides a les seues línees bàsiques, i per la presència de motius geomètrics. Pertanyen al Neolític, fa més de 5.000 anys, quan els seus pobladors es dedicaven a l'agricultura i a la ganaderia.
El fort de Bèrnia, és una construcció militar renaixentista d'estil italià. Va ser un encàrrec del rei Felip II en 1562 al famós enginyer italià Giovanni Battista Antonelli.
L'objectiu de la fortalesa, era tant la defensa i vigilància de la costa com el control davant possibles alçaments de la població morisca. I per últim, després de l'expulsió dels moriscs, el fort de Bèrnia va ser enderrocat per ordre reial el 1612 per a evitar que fora utilitzat pels bandolers.
En el pas dels bandolers, els bandolers aprofitaven per a robar, ja que no hi havien carreteraes i s'havia de passar per aquell lloc, vulgueres o no.
Mascarat, era un bandoler anomenat així, pequè, anava emmascarat. I Pinet de Tàrbena, també va ser un altre bandoler que va crear senders, que actualment són carreteres.
Els pous de neu, eren construccions destinades a guardar la neu recollida durant l’hivern. Després de les nevades, els homes acumulaven la neu al seu interior, la premsaven amb taules fins a formar gel (així disminuïen el volum ocupat i conservaven la neu més temps), el separaven amb capes de palla i durant la nit es trossejava i es transportava amb cavalls o rucs als pobles i les ciutats.
.jpeg)
El agujero era conocido también como el contador de cabras, ya que los ganaderos los utilizaban para contar el ganado. Hacían pasar a los animales por el agujero, y debido a su estrechez, hacían pasar a los animales de uno en uno y aprovechaban por contarlos.
Las pinturas rupestres de la Ermita de Vicari se engloban dentro del Arte Esquemático caracterizado por representaciones humanas y animales simples, reducidas a sus líneas básicas, y por la presencia de motivos geométricos a modo de ídolos. Pertenecen al periodo Neolítico, hace más de 5.000 años cuando sus pobladores se dedicaban a la agricultura y a la ganadería.
El fuerte de Bernia, és una construcción militar renacentista de estilo italiano. Fue un encargo del rey Felipe II en 1562 al famoso ingeniero italiano Giovanni Battista Antonelli. El objetivo de la fortaleza, era tanto la defensa y vigilancia de la costa como el control delante posibles alzamientos de la población morisca. Y por último, después de la expulsión de los moriscos, el fuerte de Bernia fue derribado por orden real el 1612 para evitar que fuera utilizado por los bandoleros. En el paso de los bandoleros, los bandoleros aprovechaban para robar, ya que no habían carreteraes i se tenía que pasar por aquel lugar, quisieras o no. Mascarat, era un bandolero nombrado así, porque iba enmascarado. Y Pinet de Tárbena, también fue otro bandolero que creó senderos, que actualmente son carreteras.
Los pozos de nieve, eran construcciones con la finalidad de guardar la nieve recogida durante el invierno. Después de las nevadas, los hombres acumulaban la nieve en su interior, la prensaban con tablas hasta formar hielo (así disminuían el volumen ocupado y conservaban la nieve más tiempo) , le separaban con capas de paja y durante la noche se troceaba y se transportaba con caballos o burros a los pueblos y a las ciudades.
.jpeg)
The hole was known also as the book-keeper of goats, since the ranchers were using to count the cattle. They were making go on to the animals for the hole, and due to its narrowness, were making go on to the animals from one in one and were useful for counting them.
The cave paintings of Vicari's Hermitage are included inside the Schematic Art characterized by human representations and simple animals, diminished to their basic lines, and for the presence of geometric motives like idols. They belong to the Neolithic period, it does more than 5.000 years when its settlers were devoting themselves to the agriculture and to the ranching
Bernia's fort, is a military Renaissance construction of Italian style. It was an order of the king Philip II in 1562 to the famous Italian engineer Giovanni Battista. he objective of the fortress was both the defense and surveillance of the coast and the control in front of possible uprisings of the Moorish population. And finally, after the expulsion of the Moors, the fort of Bernia was demolished by royal order in 1612 to prevent it being used by the bandits. In the passage of the bandits, the bandits took advantage to steal, since there were no roads and they had to pass by that place, whether you wanted to or not. Mascarat, was a bandit named as well, because he was masked. And Pinet de Tárbena, was also another bandit who created trails, which are currently roads.
The snow wells, were constructions with the purpose of keeping the snow collected during the winter. After the snowfall, the men would accumulate the snow inside, press it with boards to form ice (so they would decrease the volume occupied and keep the snow longer) and separate it with straw layers and during the night it would be cut and transported with horses or donkeys to the towns and cities.
.jpeg)
LA SALUT
LA SALUD
HEALTHY
El senderisme és una activitat que pot millorar la teua salut. Té molts beneficis físics, però també mentals, com per exemple:
1- Millora la teua autoestima
2- Aclarix la teua ment
3- Et fa més creatiu
4- Potencia la teua concentració
5- Recarrega la teua energia mental
6- Millora el teu humor i ajuda a construir relacions personals
7- Ajuda a curar malalties greus
Ens va agradar molt aquesta excursió, perquè vam poder fer esport amb els amics. Tanmateix, la pujada va ser dura. Vam disfrutar molt dels paisatges i de les vistes. Tota la vegetació i els llocs eren impressionants, i per això ho recomanem molt i tornariem tant amb els amics com amb la família.
El senderismo es una actividad que puede mejorar tu salud. Tiene muchos beneficis físicos, pero también mentales, como por ejemplo:
1- Mejora tu autoestima
2- Aclara tu mente
3- Te hace mes creativo
4- Potencia tu concentración
5- Recarga tu energía mental
6- Mejora tu humor y ayuda a construir relaciones personales
7- Ayuda a curar enfermedades graves
Nos gustó muy esta excursión, porque pudimos hacer deporte con los amigos. Sin embargo, la subida fue dura. Disfrutamos mucho de los paisajes y de las vistas. Toda la vegetación y los lugares eran impresionantes, y por eso lo recomendamos mucho y volveríamos tanto con los amigos como con la familia.
Hiking is an activity that can improve your health. Tea manyphysical, but also mental, like for example benefiis::
1- Improve your self-love
2- Clarify your mind
3- It makes you creative month
4- Power your concentration
5- Recharge your mental energy
6- Improve your mood and help build personal relationships
7- Helps to cure serious diseases
We liked this route very much, because we could do sports with friends. However, the climb was tough. We really enjoy the scenery and the views. All the vegetation and the places were impressive, and that is why we recommend it a lot and we would return with friends as well as with the family.
FOTOS
SERRA BÈRNIA
WEB PAGE OF SERRA BERNIA
The integration and adaptation of the mobile telephone and drones in the curriculum subject of Natural Science. Erasmus+ 2017-ES01-KA219-037967_6
SARA SOLER PÉREZ
EMMA CODINA LÓPEZ